[Santi] Presentar presentant-se

Un dia l'avi em digué:
—Vols que ho presentem?
—Avi, que vol dir presentar?
—Vine que t'ho ensenyaré.
Aleshores treia un paper de la cartera. Solia ser groguenc de vell i el desplegava damunt la taula ensenyant un dibuix a llapis amb indicis d'haver estat corregit nombroses vegades. Després, d'un calaix de la tauleta de dormir, treia un paquetet on hi havia embolicades petites peces de ferro que anava col·locant damunt el dibuix. Quan acabava deia: «Ara ja ho tenim presentat. Com ho veus?»

—o—O—o—

Presentar, doncs, era posar provisionalment coses al lloc on han d'anar col·locades per veure si van bé o si cal modificar-les però també era una manera d'explicar alguna cosa inexistent que encara no era res i era una manera de donar-la o d'oferir-la tot ensenyant-la i també era una manera de «fer temps», en aquest cas de «fer present».
Era un moment màgic per excel·lència. Els ulls se m'obrien com taronges sempre que pronunciava aquesta paraula, ja que molt probablement alguna cosa inaudita aviat apareixeria davant els meus ulls com a certa, ja fossin els cròquis dels somiers o dels seus capçals però també les filigranes de les capsetes o dels marcs que mai va deixar de fer.
L'avi es feia present i es presentava a ell mateix quan, dels molts trocets de ferro que tots som, ell ens sabia preguntar: «Com em veieu?». L'avi era aquesta presència presentant, presentant-se i presentada a l'acte com quan també deia: «Estic meditant».