Una sacsejada i una descarregada que a mi em semblaven molt grans seguien a les veus que retrunyien: «—Va?» i tot seguit: «—Và!».
L'avi, vestit amb un hàbit negre, portava lligada a l'alçada del baix ventre una cassoleta de cuir amb l'interior de vellut vermell molt desgastat que, com que era petit, em quedava a l'altura de la cara.
Quan arribava el moment del traspàs de l'enorme crucifix a un altre portador cridava: «—Va?» amb la cara congestionada, però allò que més recordo és el so de les quatre mans agafant de cop amb una sorollosa i seca cleca la creu, tot traspassant-la d'una cassoleta a l'altre amb el corresponent cruixir adust provocat per la descàrrega del pes.
Després d'uns passos l'oficiant llegia: «Desena estació. Despullen Jesús i li donen fel i vinagre» i de genolls es cantava: «Us adorem, oh Crist, i us beneïm que per la vostra Santa Creu heu redimit el món». Aleshores es reprenia la processó: «Per vostra Passió sagrada, adorable Redemptor, perdoneu altra vegada aquest pobre pecador».
«Onzena estació. Jesús és clavat en la Creu»