Quan vaig anar a Califòrnia a veure en Pep que és el nét del meu cosí Josep Maria, una tarda mentre preníem cafè em va llegir una llarga carta que li havia escrit no feia gaire el seu avi, és a dir el meu cosí. N'hi vaig demanar una còpia i, com que estava escrita a mà, l'he transcrita. Diu així:
«Ja que sempre vols que et conti coses de casa —m’escrigué el meu avi Josep— t’explicaré amb tots els ets i uts el que recordo d'ell: una vida com moltes —no et facis il·lusions— però te la vull servir tan a la menuda seguint les notes que vaig penjar a un bloc, que ja serà prou que no te n’atipis. Així potser no et tornaràs a queixar de la meva eixutesa.
Has de saber que el meu, era un avi de foc i les seves paraules cremaven com una fornal. Venia d'un país on no hi havia pa i el seu zel el va fer emigrar. Amb la seva paraula enamorà l'àvia Conxita amb qui va tenir quatre filles, una d'elles la Tere que era la meva mare, és a dir la teva besàvia.
Quin respecte que imposava, l’avi Josep! Qui podrà mai gloriar-se de ser com ell?
Un terbolí se l'endugué enlaire, uns cavalls de ferro forjats al foc el portaren al cel. Aquell dia jo era allà als peus del seu llit.»
— C O N T I N U A R À —
Has de saber que el meu, era un avi de foc i les seves paraules cremaven com una fornal. Venia d'un país on no hi havia pa i el seu zel el va fer emigrar. Amb la seva paraula enamorà l'àvia Conxita amb qui va tenir quatre filles, una d'elles la Tere que era la meva mare, és a dir la teva besàvia.
Quin respecte que imposava, l’avi Josep! Qui podrà mai gloriar-se de ser com ell?
Un terbolí se l'endugué enlaire, uns cavalls de ferro forjats al foc el portaren al cel. Aquell dia jo era allà als peus del seu llit.»
— C O N T I N U A R À —