Així, quan anem al notari a fer la nostra «herència» potser fem alguna cosa que no té res a veure amb allò que diuen els papers que signarem
«Coses que estan unides o adherides». Això vol dir que, tot i no saber perquè, hi ha coses que es mantenen unides i d’altres que no.
«Coses que estan unides o adherides». És el que a mi m’agradaria deixar en herència.
«Coses que estan unides o adherides». Per exemple, una relació que no s’ha trencat ni es trencarà mai. Una relació sòlida, una amistat per sempre. Una relació sòlida com l’amor que Déu ens té.
«Coses que estan unides o adherides». Per exemple, una casa amb els seus fonaments damunt la roca i així, per més voltes que hi dono, si vull pensar en alguna cosa prou unida sempre vaig a parar a la imatge de la torre dels avis del carrer de les Camèlies.
«Coses que estan unides o adherides». Per exemple, aquest relat de sant Lluc: «Qui escolta les meves paraules i les compleix s'assembla a un home assenyat que va construir la seva casa sobre roca. Va caure la pluja, van arribar les torrentades, bufaren els vents i envestiren contra aquella casa, però no es va ensorrar, perquè estava fonamentada sobre roca. En canvi, tothom qui escolta les meves paraules i no les compleix, s'assembla a un home sense seny que va construir la seva casa damunt de sorra. Va caure la pluja, van arribar les torrentades, bufaren els vents i envestiren contra aquella casa, i la casa es va ensorrar: la seva ruïna fou completa».