M’escriu en Pere i em comenta que un amic amb qui va parlar del tema que aquí ens ocupa li va dir:
«Tots els avis del món són bonics i de vida rica. També totes les nissagues tenen la seva vàlua però el que en determina la transcendència és la qualitat del descendent —o descendents: ningú ha dit que hagi de ser una persona sola— que això explica.
La «qualitat del descendent que ho explica»
¿I si trobéssim un raser segons el qual aquesta «qualitat» fos igual per a tothom? Això desacreditaria la major o menor importància del relat o del descendent que l'explica perquè partiria de la base que tots som iguals i tots els relats serien igualment transcendents.
A Montblanc, vora la llar de foc, un dia li vaig preguntar a l’avi què volia dir teologia i ell em va explicar que etimològicament vol dir logos o coneixement o ciència que parla de Déu però com que la paraula logos és molt àmplia, logos també pot voler dir tractat, relat o fins i tot conte i això voldria dir que teologia equivaldria a explicar contes sobre el bon Déu a la vora del foc com fem tu i jo després de sopar i com fan tants d'altres a tot el món de qui no sabem el nom