[Mingu] Estem anant a Andorra amb la Maria, el David i el Pere. Passant per Oliana els explicava que estem recollint els records familiars dels avis. Com sempre que passem per aquí els he ensenyat l'ermita de Santa Maria de Castell-llebre i els he explicat la història de l'avi pujant de nit per fer d'escolanet. El Pere m'ha ajudat a local·litzar Sant Andreu del Castell, a l'altre marge del riu Segre però a la mateixa alçada de Santa Maria de Castell-llebre. Si, tal com dèieu, el besavi Jeroni vivia a prop o al costat del «castell» és possible que el lloc on hi havia la casa fos aquesta mena de barriada que hem vist pels voltants de les restes del castell: Sant Andreu del Castell. Des d'allí, Santa Maria de Castell-llebre queda força més accessible que des de nucli d'Oliana. Per altra banda, crec que l'avi va anar alguna vegada a Andorra amb els pares i s'havien aturat a l'Hostal Cal Víctor. La gent d'allí demostraven gran amistat, un tracte familiar. Si la mare ens senyalava cap a Santa Maria de Castell-llebre, dic jo, havia de ser perquè l'avi li hauria indicat el lloc alguna vegada...
[Francesc] Mingu, he preguntat a la mare pel que comentaves de l'ermita. Li han vingut dos flaixos. El primer: que el besavi vivia en un poblet als afores d'Oliana, la qual cosa quadra amb el que dius. El segon: que l'avi havia explicat que un dia fent d'escolanet pujant unes escales amb el llibre de missa als braços, el pes del llibre el va vèncer i va caure d'esquena amb el llibre a sobre. Acte seguit el capellà per rematar-lo li va engaltar un bon clatellot...
Com a curiositat i per a que li diguis al Guillem, just darrera d'aquesta ermita hi ha algunes de les vies d'escalada esportiva més difícils del món...