divendres, 4 de novembre del 2016

[Carles] Escriure

Tot i que, com dieu, no hi ha pressa, mentre es van creant dinàmiques que puguin donar lloc a encara no sabem què, no em puc estar de compartir el primer que m’ha vingut al cap quan he llegit el missatge del Santi: l’avi escrivint el seu nom, una vegada i una altra durant hores, omplint sobres i altres papers usats, primer amb la mà tremolosa i a mida que passaven els dies amb el pols més ferm. Això va passar quan es recuperava d’un principi d’embòlia, després d’haver estat ingressat uns dies a la clínica Corachan, on, deia l’avi, va estar molt ben atès gràcies a què hi treballava el Josep Maria...