Més que en un lloc veiem com el llenguatge ens posa en una línia o un corrent si volem utilitzar aquestes paraules. Si vull prescindir del «pes» que comporta dir «fill» ja que hi ha impicat un «pare» he d’utilitzar paraules com «jo» o «Santi». Aquí les coses comencen i acaben en elles mateixes. Un «jo» és una cosa encapsulada. Però si diem «fill» pensem automàticament en una processó de gent. Si aquesta processó l’allarguem direm «avi» o «nét» o «besavi» o «besnét». Entrem en un estadi de coses en el qual, més important que el subjecte és el corrent o la relació. No és el mateix dir «senyor Bertran» que dir «avi».
El pensament o el tarannà de la nostra civilització és en el fons religiós. Les religions es basen en aquest (sant) principi: que tot és relació perquè primordialment Déu és relació i perquè la vida intrínsecament és relació. Dir «fill» o «avi» o «pare» significa posar-se en un corrent com el que les religions acullen. Les religions pensen que aquest corrent incessant va i ve del «cel» a la «terra» i en ell hi ha infinits avis compromesos i vincultas.
Tota relació comporta abnegació perquè es refereix a la convivència concreta amb els demés. Tan sols l’ab-negatio ens permet de conviure bé o positivament perquè tota convivència és relació i això és l’essència del principi trinitari o de la Trinitat. D’aquí que, si en veritat estimem els altres, els cada vegada més delicats treballs d’abnegació que podem fer per ells probablement no s’acabaran mai. L’abnegació reparteix feina abundant a tots els qui la volen escoltar.
Quan parlen de relació les religions ens diuen que és com si, per exemple, entréssim dins del mateix quadre de Rublev tot relacionant-nos o formant part d’aquest cercle viu que incessantment creen els seus tres àngels.Fixem-nos com en el món també tot és relació. Relació entre les persones. Relació entre les idees. Relació d’un amb ell mateix. Relació d’unes cèl·lules amb altres. Relació amb l’oxigen en la respiració. Per què? Perquè des de molt abans Déu ja es relacionava amb ell mateix. Perquè d’aquesta relació amorosa i primordial han nascut totes les altres relacions com a dons. Relació incessant del Pare amb el Fill i amb l’Esperit Sant. I nosaltres també tenim la nostra relació amb Déu. Déu ens diu, es relaciona, ens parla i s’anuncia amb paraules que són relació en estat pur. Sembla dir: «Que no ho enteneu? Vull relacionar-me amb vosaltres, vull que vosaltres us relacioneu amb mi perquè sou fills meus». Potser l’avi diu: «Que no ho enteneu? Vull relacionar-me amb vosaltres, vull que vosaltres us relacioneu amb mi perquè sou fills dels meus fills»