Potser el Pere insinuava —exagero— que per parlar de l'avi caldria trobar un «comú denominador» de tots els avis del món. Potser d'aquesta manera es podria parlar de coses que interessessin a totes les persones ja que totes elles tenen o han tingut avis.
L'avi des d'un punt de vista històric? L'avi des d'un punt de vista ideològic? L'avi des del «seu propi punt de vista» —seria possible això? seria digne intentar fer-ho tan sols amb la imaginació d'un escriptor o seria barra? L'avi des del punt de vista de les dades objectives que se'n poguessin recollir? L'avi des del punt de vista de la informació genètica? L'avi des del punt de vista de les anècdotes?
Podríem dir aleshores que parlaríem d'un avi d'«interès» més o menys «universal»?
Més preguntes: Per què ara, a la nostra edat, ens ve el voler parlar de l'avi? Són preguntes a la vista de la mort? Són preguntes a la vista de la vida?
Les paraules «vida» i «avi» lliguen com si una fos la conseqüència de l'altra. La conseqüència de la vida serien els avis sense els quals nosaltres no hauríem conegut la paraula vida? Totes les preguntes sobre avis són preguntes sobre la vida? Com i qui respòn a aquest tipus de qüestions? És com si els avis haguessin de portar sota del braç les respostes a aquests enigmes que ells per a nosaltres són, com si ells en tinguessin la informació i fossim nosaltres els pocatraça que no els sabem descodificar. «El codi de la vida».