Jo diria que l’enfoc des del punt de vista de les anècdotes dóna molt de sí. Últimament es parla (La Resistència Íntima de Josep Ma. Esquirol) de la «quotidianitat» i de la vida com un camí de retorn a casa —en aquest sentit vam ser uns precursors amb el nostre anterior bloc—. L’avi va incorporar en la seva vida la quotidianitat: el pessebre, les coques, els postres, i les converses: algun dia haurem de parlar de les llargues converses de l’avi amb la mare.
Tot això l'avi ho va fer amb un marcat i volgut esperit franciscà. Era sobri l’avi? Crec que sí. Tot això val la pena de recuperar-ho perquè és valuós. No podem deixar que s’enfonsi en l'oblit, tal com la Verge del Carme no va deixar que això passés amb l'avi. Quina edat tindria l’avi el dia de l’escena de la platja?