Hi ha el tema de la forja.
Jo no sé si l'avi forjava el ferro o si s'ha de dir que el treballava.
Els qui vivíeu amb ell o el veieu habitualment ho heu de saber molt millor i m'agradaria que ho expliquéssiu.
Jo, d'això, en sé això: sé que l’avi feia «pajarites», burrets i aneguets, espalmatòries de campana o de forma quadrada amb un peu llarg, cofres petits amb tapa, marcs de ferro per penjar una de rajola…
Un dia li vaig preguntar com feia les «pajarites» de ferro. Em va contestar que les feia «amb les ungles i les dents».
Un dia explicava que havia desafiat algun conegut de les seves passejades (un altre tema llarg!) a fer una «pajarita» com les seves. Crec que li havia dit al conegut que ell no escalfava el ferro per a res i aquest n'era el mèrit o la dificultat.
També em sona sentir-li dir que alguna part de la talla o la soldadura de les peces d’objectes més complicats com la espalmatòria de cucurutxo, l’encomanava a algun ferrer o manyà. El que sé segur és que lluitava amb el ferro, li costava i havia de fer força proves abans d’arribar a trobar la forma desitjada. Crec recordar que la mare li va demanar que li fes un burret de ferro i més endavant també els aneguets: per a ella tenien significat i n’hi havia encomanat per a persones amigues. Recordo haver vist els patrons de paper dels burrets. A casa nostra, a Santpedor, tenim una espalmatòria de cucurutxo.
—o—0—o—
La manera de treballar era la següent: demanava als ferrers coneguts que li guardessin retalls de troços de ferro. A casa, amb la serra els ajustava la mida i damunt un coixinet molt atapeït amb a cops de punxó els assenyalava i els rebaixava per un costat i per l'altre. Després, amb uns copets molt precisos prefigurava la «pajarita». Vegeu l'esquema a la pestanya Imatges d'aquest bloc. El fet que treballés damunt un coixinet era per evitar els sorolls «molestos». Potser això explica què vol dir treballar «amb les ungles i les dents»