Sembla que la cosa s'ha parat, com si totes les anècdotes recordables s'haguessin exhaurit. Tard o d’hora ho faran.
D’altra banda no puc saber si el Josep Ma es dóna per satisfet amb els resultats del bloc.
Tal com jo ho veig ara caldria entrar en la fase ja apuntada per en Francesc que és la del «treball de camp» pròpiament dit per arrodonir o lligar o tot just començar les intuicions que fins ara han anat sortint. La tieta Mercè i en Santi són els màxims dipositaris d'aquest llegat. Desde parlar-ne entre ells com es va fer amb el llibre de la Tere fins a consultar els registres d'Oliana, de l'empresa per la qual feia de comercial, del Cottolengo del Pare Alegre* o de les llars Mundet per qui feia els llits i un llarguíssim etzètera de plànols de Barcelona, de Manresa, de Montblanc, de Gualba, a banda d’anar acumulant i documentant les fotos que tots puguem conservar... o deixar-ho aquí. Poetitzar-ho o reflexionar-ho si cap, però deixar-ho aquí.
No sé què en penseu.
Sóc conscient que una mirada a la feina aclapara. Potser també i per tancar el tema ens podríem conformar amb un resum del llegat, les dedicacions i les persones afectades.
(*) El Cottolengo és un asil que acull malalts i necessitats mantinguts per la caritat pública segons el model de la Casa de la Divina Providència fundada a Torí per Giuseppe Benedetto Cottolengo el 1832. Aquí, el primer Cottolengo inspirat en l’italià, fou el de Barcelona que es fundà el 1932 en memòria del jesuïta Jacint Alegre i Pujals. Està situat a la zona de La Salut del barri de Gràcia de Barcelona.