[Carles] A manera de pròleg

Molt interessants tots els punts de vista que van sorgint al recordar a l’avi. Al llegir-vos i en l’intent d’escriure el que jo recordo, em ve al cap que en les diverses ocasions que he suggerit a la mare posar sobre paper el munt d’anècdotes i dades que acumula sobre la família s’hi ha mostrat reticent. El motiu és que considera injust que pugui quedar fixada per escrit una versió que no respongui fidelment a la realitat. En aquesta justificació, s’hi desprèn un respecte profund als qui ja no hi són i una desconfiança, sens dubte raonable, de la pròpia memòria i de la memòria dels qui l’hi han explicat els fets que no ha viscut. Tot i que comparteixo els seus recels, crec que el que estem fent val la pena, tenint present que el relat que anem construint mai serà definitiu.