[Mingu] El «biu-bau»

Quan érem petits l'avi ens feia el biu-bau, o sigui, ens agafava amb les mans per sota els braços i ens gronxava primer amunt: «biuuu!», i després avall: «bau!», amunt i avall, amunt i avall: biu... bau, biu... bau. Al principi el biu-bau havia de ser lleuger i suau: no pots agafar un nen de sis mesos o un any i deixar-lo espantat amb un vol estratosfèric, però més endavant el joc s'anava envalentint. Si hi havia reunió familiar també hi havia cua de nens: «Ara jo, ara jo!». La cosa havia d'acabar amb un: «Ara prou, que l'avi ja no pot més!»

—o—0—o—

També deia: «Biiiiuuuu-boooouuu» o Viuuuu... Bouuu!»