A mi el primer que em ve al cap si penso en l'avi són els pessebres al rebedor i la il·lusió que li posava a l'hora de fer-los. Tornar del
«cole» i veure'n els progressos. Ja que la cosa durava uns quants dies.
També em ve al cap la seva habitació en la que hi havia dues coses que a mi m'agradaven molt: La cadernera amb la seva gàbia que cuidava com a una reina. Fins i tot cada sant Joan ens deia: «si no us mengeu els pinyons de la coca guardeu-me'ls per a la cadernera». Com podeu imaginar la cadernera cada sant Joan es posava les botes.
L'altre era un tocadiscs d'aquells antics fets de fusta amb una tapa que s'aixecava prement un boto vermell i que a mi, temorós de la meva fama de trencar el que tocava, em deixava mirar però no tocar. Haig de confessar que l'home tenia bona vista perquè anys desprès quant ell ja no hi era el vaig connectar directament a 220v i va ser el seu final.
Tot i que a algú se li pugui escapar el riure, a mi em va saber molt greu. Aquests han estat el meus primers flaixs sobre l'avi.
Sobre el que diu la Maria del Carme hi estic totalment d'acord. Si pugem una generació més, sé força coses del besavi Jeroni i de la seva dona no en sé ni el nom. Curiós