[Santi] Sobre el taller de can Balaciart

El carrer de la Legalitat, al tram que va de Secretari Coloma a Ca l'Alegre de Dalt, a la banda de muntanya, al llarg de tot el carrer hi havia unes naus on hi havia tallers. A un d'ells solia anar l'avi a fer o a demanar que li fessin les feines de forja. Potser era d'algú que havia treballat amb ell els anys cinquanta, quan feia llits per al Cottolengo i encara vivien al carrer de les Camèlies. Que jo sàpiga no va recórrer mai a can Balaciart però sempre va ser per a ell un punt important de referència potser per la proximitat amb el carrer de les Camèlies o el de sant Lluís. Sempre que passàvem davant d'aquesta porta de la foto (vegeu la pestanya "Imatges") era obligat que ens hi aturéssim. Se la mirava amb tanta admiració que arribava a contagiar-la. El senyor Balaciart era d'una altra dimensió. El taller el recordo sempre en ebullició, fent treballs amb estructures grans com portes i forjats de dimensions considerables. No era un taller per demanar els petits favors, arranjament o adobs que feia l'avi. El senyor del taller del carrer de la Legalitat era afable i a l'abast. El taller de can Balaciart sempre era ple d'operaris. Passar per davant la porta de can Balaciart era com anar a la catedral. Quan baixàvem a la catedral, a més d'estar una estona davant el crucifix de Lepant i, quan tocava, visitar les oques i l'oucomballa, la visita consistia a aturar-nos davant de tots els altars laterals per contemplar amb molt deteniment la forja de totes les reixes, les portes i els panys