L'Avi. Tarragona, Montblanc, el riu Francoli, el pont del diable des d'on l'avi va caure i se l'enduia un remoli i va invocar la Verge quan de repent es va trobar sa i estalvi a la riba... Després d'això tota cosa va ser poc.
Potser la tieta de Tarragona en un balanci, la iaia hieràtica i jo que he anat a comprar una gasosa amb els diners justos a la mà i va em cau i es trenca i torno nomes amb el tap. Sort de la tieta Merce que fa broma i diu: «És llest aquest noi: al menys ha tornat amb el tap!». Ocupaven espai, la iaia i l'avi, i ocupaven la seva llegenda.
No sé si el Santi ja treballava a la llibreria Estai però coleccionava els llibres de «La cua de palla» i discs que folrava amb paper d'estrassa. Tocava una flauta llarga amb dues claus de so greu. El tiet Jaume venia de tant en tant i deia alguna cosa amb la seva veu de caverna i nosaltres a la terrassa feiem reguerons de pólvora per les guies de les cortines.
L'avi pujava a vegades però aquest cop va ser solemne: portava un regal pel Santi: un cotxe Mercedes amb mando a distància —amb cable, però— que se li obrien el capo, les portes i el portaequipatges (si aneu a una botiga d'antiguitats que hi ha a la Via Laietana, encara el veureu) i la sensació i l'emoció van ser absolutes i radicals.
Es deia que l'avi després de néixer la seva filla Mercè va passar una temporada llarga sense parlar-li a la iaia perquè no li havia donat un fill varó. Tot i el «com em veieu» jo no he conegut cap vidu que enyorés tant la seva dona. És curiós: quan arribava a casa havia ja havia inspeccionat totes les obres noves que es feien a Manresa i ho feia com un tècnic, com un home d'ofici i donava opinions de persona capaç i entesa.
L'avi apreciava molt al pare, n'estava orgullós. Quan venia, però, interrogava en silenci a la mare. Era feliç? Com dieu, meditava...
Recordo una festa a la torre del carrer de les Camèlies. La casa encara no estava acabada però era gran i hi erem tots que percebíem com l'avi estava cofoi de nosaltres. Després només en va quedar l'estudi d'en Santi amb una taula de llum. Aquest «estudi» ho fou després de la nivellació del carrer i va acabar essent una perruqueria però que quan es va pensar la torre havia de ser el seu garatge i que finalment es va convertir en el «taller particular» de manyà de l'avi.