Molt interessant Carles, la teva intervenció en aquest moment del discurs que anem generant. Escrius molt amè i fas que et coneguem més en aquesta faceta teva, poc coneguda en el xat.
L'associació de l'avi Josep amb el mestre de la forja que tant bé has documentat amb el link obre, en el relat biogràfic, una dimensió de valor històric. Quan tenim més informació sobre els coetanis dels testimonis escollits, el coneixement s'eixample i es pot objectivar millor. I ja podem anar fent suposiciones, etc.
En fotografia, per exemple, les fonts orals són importants, com en altres temes de la història contemporània, atès que els personatges retratats pels retratistes donaven informació del fotògraf i el seus àmbits de relació i categoria professional.
Com molt bé han comentat en Pere i en Carles, la qüestió del mètode d'investigació és important a l'hora d'usar les fonts d'informació primàries i/o secundàries. La font primària oral ha sigut debat de la seva validesa històrica en el si de l'epistemologia. En antropologia, els testimonis han sigut fonamentals per conèixer realitats on la cultura escrita no tenia petjada. Amb les guerres mundials, els camps d'extermini, els testimonis han esdevingut insubstituibles per donar compte de la realitat obscura que els poders polítics han censurat. La guerra de Crimea va ser la primera guerra que va generar informadors gràfics.
Bé, tornem a la nostra feina. Ens anem aproximant a explicar-nos el sentit de l'avi Josep, com a cap i casal de tots nosaltres. Records, anècdotes, fets, sentiments, emocions ens aproximen al personatge que avui és el centre.
L'avi no ens ha deixat cap llibre escrit. Però gràcies a la seva longevitat, i al fet de tenir cura de quatre filles amb la corrua de néts, la seva història es fa sentir.
Dit d'una altra manera, la seva vida cobra interès. Perquè ha conviscut prop nostre, perquè ha creat unió, perquè ha suscitat una vida familiar, social i històrica sucosa. Sabem d'on venim, gràcies a l'avi JOSEP ?
Perquè va tenir quatre filles a les que va motllurar, perquè es va ocupar prou de expandir personalitat.
Òbviament, la tieta Mercè és una font oral de gran importància, que no només recorda sinó que té un bagatge molt ampli per donar raons i enllaçar fets, de manera menys significativa per la generació següent, la dels néts. És una font biogràfica d'excepcional. També ho sou els cosins més grans, i, els cosins, fills del Carlos i la Mercè, que vau viure anys amb l'avi i que sou a prop dels pares. El tiet Carlos també ens podria explicar històries.
Finalment, comentar que les petites anècdotes que hem viscut de primera mà en relació a l'avi, i que hem anat explicant o explicarem no són menys importants si l'objectiu que es persegueix és el de glosar i compartir experiències al voltant d'una figura comú a tots i tant respectada com ho fou per les seves quatre filles.
El papa, li dèien.
Seguim...