El besavi va néixer a Montblanc en el si d'una família pagesa de la qual no n'era l'hereu i que es coneix com Cal Pepis —d'aquí el nom de la tieta Pepis.
Fa uns anys vaig preguntar per Montblanc si coneixien aquest nom i em van dir que sí i que tenien una ferreteria allà mateix. Ho explico per si algú té ganes de fer treball de camp.
El fet significatiu que sempre ha explicat la mare sobre el besavi Jeroni fa referència a una obra de teatre de la qual desconec el context: no sé si era l'escola, la parròquia o algun altre lloc. El fet és que van repartir els papers i van fer una lectura en veu alta. Ningú sabia ni es va adonar que el besavi Jeroni no sabia llegir i que s'havia après el paper tant sols escoltant-ne la lectura. Quan això es va saber va sorprendre tothom perquè sembla ser que va representar l'obra perfectament.
Això va ajudar a persuadir el seu entorn que el nen o el jove —no sé quina edat tenia— servia per a l'estudi i d'aquí que l'enviessin a estudiar a Salamanca on hi va anar... a peu.
El següent fet significatiu que conec ja el situa a Oliana on hi va anar a fer de mestre i és on va néixer el nostre avi. Hi devien viure bastants anys ja que sempre he sentit explicar que l'avi cada dia de bon matí pujava a una ermita que hi ha als afores d'Oliana a fer d'escolà. Va tenir dotze fills dels quals no sé quants van sobreviure.
Passats els anys van anar a Barcelona on va fundar una escola.
La mare em va dir que ella no el va conèixer ja que va morir abans que ella nasqués.
Recordo un dia que del darrera d'un quadre que l'avi tenia a la seva habitació en va sortir una foto del besavi Jeroni encoberta entre la pintura i la fullola del dors. Em va dir la mare que l'avi l'havia amagada perquè... li feia molta pena.
De la besàvia tant sols sé que va néixer a l'Espluga de Francolí. Crec que es deia Teresa —vindria d'aquí el nom de la tieta Tere?
Per acabar encara una altra cosa. Sembla que la besàvia, en néixer la mare, va escridassar l'avi i ell, en adonar-se que era una altre nena, va exclamar: «Per a això no calia haver patit tant!».
Però aquesta anèctoda cal posar-la en el seu context ja que entre la tieta Tere i la mare hi van haver dos aborts i els dos van ser de nens.