Li agradava molt. Un dia em va fer anar a comprar el disc. Copio dues cançons:
Forjador, bon forjador, de les mans fermes i brunes que del ferro saps fer engrunes amb la teva noble suor.
Forjador, bon forjador si poguessis dû a l’enclusa el cor de l’enamorada quina feina més amada poder forjar el seu cor. Amb quin delit posaries el seu cor que es de neu dins la fornal i el faries a cops de mall a gust teu.
Forjador, bon forjador, no hi hauria al Vallespir qui llencés un sol sospir per un desengany d’amor. per un desengany d’amor.
Caminant pel món va el vell pastor que de tant plorar sos ulls va perdre, i és tan gran i trist el seu dolor que sols viu d’agonia. Caminant feixuc va el vell jaiet amb el cor desfet seguint sa via, i es tan ferm son dol que el seu plorâ sols la mort marcirà. Pobre i vell, i a les palpentes caminant d’allà d’ací, vaig seguint la meva via sens veure cap camí.. La neu blanca de les cimes s’és entrant dins del meu cor, i al meu pit l’han fet engrunes els mals vents de la dissort... Eloi, Eloi, nét de ma vida, torna aviat al meu costat pel meu consol. Eloi, Eloi, ton avi et crida, ten-me pietat, torna aviat al meu costat
Trobareu la lletra completa
aquí
