La proximitat de les barraques de can Baró, els descampats, els torrents plens de bardisses de la Torre de les Aigües, els temps de postguerra i la foscor feien que aquells indrets fossin més inhòspits i desolats del que eren.
Probablement la mateixa necessitat va fer que l’avi, quan arribava de nit, en començar aquesta pujada, s’inventés un xiulet curt i simple que, repetit, ens avisava de la seva proximitat.
Era un senyal lluminós: l'avi ja era a prop. «Mira, ja arriba el Pep» exclamava l’àvia aixecant-se del braser per anar a encendre el fanalet de la porta
El xiulet feia: re-laa, re-la-re-la.
(feu clic)