Un pedrís és una pedra adossada a moltes façanes i que, entre d’altres, fa la funció de seient. Seure a un pedrís, però, és molt diferent a seure a un banc o a una cadira. Solen ser pedres rectangulars de grans dimensions com carreus de muralla que haguessin anat a parar al peu d’algunes cases.
Per un nen són tan grans que li sembla que aguanten tota la casa. Els pedrissos solen tenir una superficie fina com la d’una gema polida pel frec de moltíssimes generacions. Recordo el contacte de les cames amb la pedra. Seure al pedrís era constatar que en l’univers tot és viu. Jo i el pedrís ens tocàvem i parlàvem. La pedra era viva. Érem dues radiacions amb una longitud d’onda molt diferent però que arribaven a parlar i a entendre's.
A la tarda no s’hi podia estar de tan calents que els posava el sol. Algun capvespre hi seia el vell Pepis o l’Antón o l’avi amb el bastó entre cames i el càntir als peus. Alguna nit de revella baixaven l’àvia, les tietes i la mare. Per pujar al carro primer calia pujar al pedrís. Per guardar-te del pas dels carros en carrers molt estrets com el de l’Escultor Balart que és on vivien els Pepis, un s’aixoplugava als pedrissos. També tenia la utilitat de ser per a molts vellets el «pedrís del si no fos» perquè era allà on més es repetien frases com: «Tot bé... si no fos pel mal de cama, si no fos pel mal de cap o si no fos pel reuma».
L’avi, assegut al pedrís o damunt del carro, camí del tros o anant a la verema amb les portadores, l’avi de passeig a la font de l’Escarritx que era sota el Pont de Fusta, o a la font de la Ceba. Per aquestes ocasions portava una paperina d’anissos que feien més dolça l’aigua. L’avi collint espígol o farigola a Les Roquetes, camí de Rojals, o l’avi pescant —«Mira, piquen!» i seguia una estrebada exacte per, després, treure ràpidament l’ham de la boca de la carpa i guardar-la a la xarxa amb d'altres exemplars en remull— o l’avi als pedrissos del convent de la Mare de Déu de la Serra amb un brot de fonoll a la boca o l’avi —mans al darrera— parlant amb el plevà de la Seu o l’avi davant la cobla o els gegants en dies de festa major: l’avi en tot el seu esplendor.
L’avi, a casa, meditava coses com aquestes?